Entrevista a la revista Gidona

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sala de Prensa

Entrevista GidonaAmb un tracte pròxim i afable, Núria Tió ens rep a la seva consulta del Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament -GD- de Girona. Aprofita una pausa en les seves visites per conversar amb nosaltres amb veu tranquil·la i actitud reflexiva. La seva agenda està molt atapeïda i tenim el plaer de compartir aquesta xerrada amb una psicòloga especialitzada el sexologia clínica.

  • Quan i com apareix  el teu interès per la psicologia?

Molt joveneta. Recordo que quan tenia 16 anys em van fer un test i em van preguntar què voldria estudiar. Vaig respondre que psiquiatria o empresarials. De fet, vaig començar la diplomatura d’empresarials i vaig arribar al tercer curs, però vaig veure que el món de l’empresa no era el que jo volia. Després vaig fer un canvi d’estudis i em vaig decantar per la llicenciatura de psicologia. Saber com és la persona, què la motiva, quins pensaments i conductes té i quines són les seves problemàtiques psicològiques són camps que em van interessar des de molt jove.

  • I de la psicologia fas un pas cap a la sexologia clínica. Per què?

Des de ben jove he viscut la sexualitat com un aspecte agradable de la naturalesa humana. Em va atraure poder conèixer la sexologia més a fons i poder ajudar a les persones a tenir una vida sexual confortable, si per qualsevol motiu no la tenen.

  • La Núria Tió de gran volia ser…

Actriu de teatre…(Rialles)… Però durant la meva joventut vaig viure una etapa de molta timidesa i quan assajava papers sentia molt de nerviosisme. Aleshores vaig arribar a la conclusió que mai no seria capaç de sortir a l’escenari davant el públic. Després, els estudis de psicologia em van ensenyar com calmar la pròpia ansietat. A partir d’aquesta experiència personal, afegint-hi el que he anat veient a la consulta amb els meus pacients, he pogut constatar que els tractaments psicològics són eficaços.

  • Des de quan tens consulta?

Fa més de 30 anys. Ja tinc 57 anys!

  • La sexualitat ajuda a sentir-se jove?

Tot el que té a veure amb la sexualitat, ganes d’explorar, de riure, de passar-ho bé al costat d’una altra persona, de sentir… D’alguna manera tot això t’ajuda a ser més feliç i de tarannà jove.

  • És un tabú la sexualitat avui dia?

No, crec que cada vegada ho és menys. Actualment, hi ha molta informació, tot i que també és cert que hi ha poca assimilació d’aquesta informació, sobretot per part dels joves.

  • Vivim en una societat amb una mentalitat sexual oberta?

En els últims 50 anys la vivència de la sexualitat ha canviat molt. Ara se saben moltes més coses. Un adolescent avui dia sap perfectament que sense usar el preservatiu en les seves relacions sexual hi ha risc d’embaràs i de malalties de transmissió sexual. Fins i tot tinc pacients que arriben a la meva consulta i s’auto-diagnostiquen. Penso que la revolució sexual dels últims anys ha fet que el coneixement de la sexualitat estigui a l’abast de tothom. Ara bé, jo em pregunto si això ens ha convertit en persones més lliures, sexualment parlant. Individualment potser sí, però col·lectivament em penso que no. M’explico. Crec que, a banda de l’exercici genital que intervé en el sexe, hi ha d’haver un joc amorós amb un component d’entrega personal, d’exploració de la sexualitat des de la tendresa i l’afecte, i des de la certesa que totes dues persones en gaudiran. I això està en dèficit en la nostra societat. Avui encara hi ha molta gent que la sexualitat l’entén com una acció mecànica d’exercici dels genitals, i no pas com una entrega personal, que és el component que millor hauria de definir la sexualitat compartida.

  • Sexe amb amor o sexe sense amor?

Amor és una paraula molt àmplia. Dues persones poden tenir relacions sexuals sense que hi hagi amor. Però perquè hi hagi una relació sexual plena hi ha d’haver confiança entre les dues parts. D’alguna manera, les relacions sexuals haurien de servir per apropar dues persones. Per tant, entre dues persones que es respecten i es fan confiança crec que pot existir una bona relació sexual sense amor.

  • Això és el que cal explicar als joves?

Sí, perquè avui dia entre els joves són habituals les relacions sexuals de tipus  “kleenex”. Sexe d’utilitzar l’altre i llençar-lo després; de no voler saber-ne res més. Algunes pacients joves m’expliquen que han mantingut relacions sexuals amb nois que l’endemà ni les han mirat a la cara.

  • Com s’ha d’educar en sexualitat?

Des del principi de la vida. Des que els infants són petits, anomenant els òrgans sexuals pel seu nom, demostrant naturalitat amb el nostre propi cos i amb la nostra relació de parella. No ens ha de fer vergonya fer-nos un petó davant dels fills, perquè això és educació sexual i els mostrem que hi ha amor. Si bé jo recomano a les parelles que la seva vida sexual la visquin amb intimitat. Una bona opció és posar un llisquet a la porta de l’habitació; si els fills hi volen entrar cal explicar-los amb naturalitat que els pares s’estaven estimant i això ho volen fer amb intimitat. Explicar-los que ells faran el mateix quan siguin grans. També és interessant comentar-los notícies que tenen a veure amb la sexualitat: la paidofília, la prostitució, la violència de gènere, etc.

  • Com arriben els pacients a la teva consulta de sexologia clínica?

Hi ha de tot. Gent que ve per iniciativa pròpia, perquè han vist la pàgina web a través d’internet (www.nuriatio.cat). O perquè han vingut a visitar-se al Gabinet Mèdic de Diagnosi i Tractament i han vist que hi havia una sexòloga al centre. Per altres pacients que han vingut i els han recomanat. O bé pels especialistes mèdics, com els ginecòlegs i els psiquiatres, que també deriven pacients.

  • És difícil que algú decideixi venir fins a una consulta per pròpia iniciativa?

Cada vegada ho és menys. M’arriben molts pacients que han trobat la meva consulta per Internet i han trucat per demanar hora de visita. A la gent jove els resulta més fàcil i això és un guany. Quan jo vaig començar a visitar hi havia molt poques visites de sexologia.

  • Quin percentatge d’importància té la sexualitat en una parella?

En general, un 50%. Meitat sexualitat i meitat comunicació. Entre una parella han d’existir vincles comunicatius en relació a tot allò que formi part del seu dia a dia. En un moment determinat, un aspecte pot tenir més importància que l’altra, però tots dos són essencials. Per a la sexualitat sol tenir més iniciativa l’home; per a la comunicació, la dona. És fonamental que aquests dos mons estiguin ben units, compartits i treballats.

  • Tenim el mateix pensament sexual, homes i dones?

Nooo! L’home té més fantasies i més iniciatives sexuals. L’explora més i en parla més, tot i que sovint ho fa d’una manera més superficial. Hi ha moltes situacions que desperten la sexualitat masculina. En canvi, la sexualitat de la dona té més a veure amb els sentits. La seva sexualitat es desperta amb el tacte i amb l’oïda, més que no pas per la vista. La dona necessita més preliminars perquè es desperti el seu desig sexual i cal que estigui lliure de problemes quotidians que la puguin preocupar.

  • La sexualitat és possible a totes les edats?

La sexualitat es manifesta en totes les etapes de la vida humana. Hi ha gent que pensa que les persones grans no tenen activitat sexual i no és així. No tenen la mateixa activitat sexual de quan eren joves, però en tenen, perquè la sexualitat perdura fins a la mort.

  • Quins són els trastorns sexuals més habituals que passen avui dia per la consulta d’una sexòloga?

Bàsicament s’adrecen a mi parelles en crisi matrimonial que estan a punt de separar-se i arriben a la consulta com a últim recurs per resoldre la seva situació. La sexualitat en aquests casos és gairebé inexistent i arriben amb un nivell elevat de crispació. Aquestes parelles solen ser joves, amb pocs anys de matrimoni i amb una paternitat i maternitat recent. En molts casos acaben de tenir una criatura i aquest canvi en la seva vida els genera una crisi important. Pel que fa a problemàtiques sexuals, els homes consulten per un trastorn erèctil o per l’ejaculació precoç. I les consultes més habituals de les dones son per inapetència sexual o per vaginisme i anorgàsmia.

  • La sexologia clínica aconsegueix resoldre una crisi matrimonial?

Sí, si les dues parts vénen amb predisposició de solucionar el problema i no hi ha una tercera persona. El tractament consisteix en fer un re-aprenentatge tant des del punt de vista comunicatiu com sexual. Llavors la crisi acaba enfortint la relació. Però si una de les parts ja té un amant, no hi ha res a fer.                                                                                                 

  • Cal reivindicar la literatura eròtica?

Actualment molts novel·listes ja incorporen continguts eròtics en la trama de les seves històries. Abans la literatura eròtica era un gènere majoritàriament destinat al públic masculí, com les pel·lícules pornogràfiques. Jo reivindico la literatura eròtica en el sentit que, per a moltes dones que tenen un baix desig, aquesta literatura, si aconsegueix connectar amb les seves fantasies, pot fer-les pensar en aquest món eròtic i fer possible que estiguin més obertes a la fantasia i les relacions sexuals. La reivindico com una font de distracció però també com una teràpia per connectar amb la pròpia sensualitat.

  • Parla’ns de L’Aurora, la teva primera novel·la, amb la qual vas guanyar el Premi de Literatura Eròtica de La Vall d’Albaida…

L’Aurora és una novel·la eròtica. Al contrari del que molts pensen, no és autobiogràfica ni tampoc parteix de cap cas real de la consulta. Tot és una fantasia eròtica dirigida  bàsicament a les dones. Tinc un amic que, quan la va llegir, el primer que em va dir va ser que L’Aurora agradaria molt a les dones i als homes que tinguessin un component femení… (Rialles). La novel·la narra la història d’una noia jove que desperta en la sexualitat i va vivint tot d’experiències sexuals gratificants. El personatge de l’Aurora s’inspira en la deessa de l’amor, l’Aurora, i per això la protagonista té molta intuïció i un coneixement sexual impensable en una noia de la seva edat. Per una banda hi ha aquesta història i, enmig d’aquesta trama, hi ha una altra història sexual, molt potent, que s’hi va entrellaçant. Al final de la novel·la, les dues històries s’acaben lligant.

  • Quins projectes de futur tens?

M’agradaria molt fer un recull de contes eròtics. De fet, tinc molts contes escrits que encara no s’han publicat. També voldria publicar un llibre amb casos reals que han arribat a la meva consulta i s’han resolt. Evidentment preservant la identitat dels pacients. Aquest llibre permetria que la gent pogués entendre com treballa un sexòleg clínic.

 

l'Aurora de Núria TióNúria Tió va guanyar el X Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida l’any 2003 amb aquesta novel·la, L’Aurora. La literatura és una de les seves passions. Li encanta el gènere eròtic i a casa seva els llibres ocupen una part important de l’espai. També col·lecciona antiguitats, nines i objectes eròtics.  Va néixer a Girona l’any 1956, està casada, té dues filles. És va llicenciar en psicologia i posteriorment va fer l’especialitat en sexologia clínica.

Núria Tió ha impartit classes de sexualitat humana a la Fundació Universitat de Girona, i habitualment fa conferències i xerrades sobre diferents aspectes de la sexualitat per a diferents col·lectius (escoles, pares, professors, universitaris,  psicòlegs, metges, gent gran, etc.). També ha participat en diferents programes de televisió i escriu articles de divulgació sobre sexualitat.

 

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies