Homosexualitat

Com puc comunicar als pares que sóc homosexual?

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

Quan una persona arriba a la conclusió que la seva orientació sexual va adreçada cap a persones del mateix sexe se sol plantejar com ho ha de dir a les persones que estima: els pares, germans, avis, amics… S’ho sol plantejar perquè la seva parella és o serà algú del seu propi sexe i aquesta elecció va en una direcció diferent a l’habitual. Pensa que això pot provocar, entre les persones que estima, una reacció d’incomprensió, de crítica i fins i tot de rebuig, quan el que necessita és tot el contrari: comprensió, empatia, acolliment.

En la nostra societat molts aspectes relatius a la relació de parella es donen per suposats o, senzillament, no es qüestionen. Es dóna per suposat que els nostres fills es casaran amb algú de l’altre sexe, que serà d’una edat propera i d’un status social i econòmic similar, que serà d’una mateixa cultura i llengua, etc. Però, no té perquè ser així; de fet, amb la globalització, la parella humana ha canviat molt i ho seguirà fent. No fa massa venia a la consulta una noia catalana que va trencar la relació que mantenia amb un noi musulmà tant per la pressió en contra de la seva família com pel rebuig bel·ligerant de la família d’ell (vivien aquí), que volien que el noi es casés amb una musulmana. Quan una persona accepta la seva homosexualitat, hem de pensar que abans ha hagut de passar per tot un procés d’acceptació i d’afirmació de la seva diferència. I això li ha comportat, sovint, un patiment i una lluita solitària. Quan un noi o una noia se senten atrets per persones del mateix sexe, abans no fan públiques les seves relacions, les han mantingut en la clandestinitat més temps del que és habitual en les parelles heterosexuals, per por del que es pugui dir, per por a la persecució o a l’aïllament de la família.

Homosexualitat

Una de les primeres coses que ha de saber qui vol comunicar la seva orientació homosexual és que els dubtes i els dilemes que ha tingut abans d’arribar a aquesta conclusió, també els tindrà, segurament, qui ho escolti. Vull dir que tots plegats sabem que som heterosexuals, homosexuals o bisexuals després d’un procés que sol durar anys (sol començar a l’adolescència i acaba entrada la joventut). La diferència amb els heterosexuals és que no cal comunicar-ho perquè és la norma. Per tant, qui escolta la notícia de l’homosexualitat del fill, també –sovint– haurà de passar per un procés en el que haurà de combatre els propis prejudicis, assimilar la nova realitat, acceptar el fill i, finalment, la seva parella. Aquesta acceptació pot ser lenta, pot durar des d’hores, fins a setmanes… i, a vegades, mesos. Ens podem preguntar: per què costa tant acceptar la diferència? Per això mateix, perquè és diferent. Perquè la major part de les vegades allò que és diferent –que és sinònim d’ignorat, ocult, inèdit, original, nou, inexplorat– ens és desconegut. Si fem comprensió, per exemple, del mot inexplorat entendrem que tot allò que no hem explorat i que es troba fora de la norma ens produirà una mena d’inseguretat, d’incertesa, de fragilitat o bé, directament, de por. Serà un cop calmada la por, que podrem fer comprensió de l’orientació sexual del nostre fill, de la nostra filla, o amiga, néta, germana. Sortosament, ara, la nostra societat està molt més preparada per acceptar els homosexuals que no pas a principis o mitjans del segle passat, en què se’ls marginava o, inclús, se’ls perseguia.

 Diversos psicòlegs, com George Weinberg, Carmelo Vázquez i Elena Ochoa, s’han plantejat la millor manera de fer conèixer a les persones més pròximes aquesta orientació sexual. Hi ha alguns aspectes que va bé tenir en compte a l’hora de comunicar als pares que s’és homosexual:

–      Va bé fer-los llegir algun article que faci comprensió de l’homosexualitat i deixar-los un temps perquè hi reflexionin. Passats uns dies, se’ls demana l’opinió. Saber què en pensen ens farà veure quin grau d’acceptació tenen els nostres pares de l’homosexualitat. Si la resposta és propera, pot facilitar que ho comuniquem. Si és de rebuig, podem posposar-ho per un altre moment.

–      Podem mirar amb ells una pel·lícula (escollida i visionada prèviament) sobre el tema. Al comentar-la després, també veurem si els pares estan pròxims o no. Tant l’article com la pel·lícula funcionaran com a elements que donaran informació favorable de l’homosexualitat i, per tant, ajudaran positivament (encara que l’efecte no sigui immediat).

–      Un cop es decideixi dir-ho, s’ha de buscar un moment de tranquil·litat. Als pares els ha de quedar clar que el fill ho diu des de la bona intenció, des de la confiança, i amb l’objectiu que afavoreixi un vincle més estret. També és important, en aquest punt, no pretendre que els pares ho entenguin i ho acceptin al mateix moment, malgrat que hagin donat prèviament mostres d’obertura. No s’ha d’entrar en discussions, retrets o insults. No hi ha culpables, ni tampoc res a perdonar. Si la reacció dels pares és agressiva val més deixar la comunicació per a més endavant. Això els permetrà anar-hi pensant, i, si és el cas, buscar ajuda per a poder acceptar l’orientació sexual del fill.

En quant als pares, vull dir-los que no són culpables de res (les causes de l’homosexualitat es desconeixen). És important que entenguin que el fill és el mateix que coneixen, amb la diferència que ara ha verbalitzat un aspecte que mantenia amagat, cosa que el fa ser més noble. I que la decisió que ha pres de confiar-los aquest aspecte de la seva vida íntima és de les coses  més importants que haurà fet en la seva vida.

Etiquetas:, ,

"Trackback" Enlace desde tu web.

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies