Infidelitat

Descobrir la infidelitat de la parella

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sentiments, Sexologia

Descobrir la infidelitat de la parella

Vaig fer allò que no s’ha de fer: vaig mirar el mòbil de la meva parella… És freqüent que una persona iniciï el relat d’allò que el porta a consultar fent aquesta introducció. A continuació solen dir: vaig descobrir missatges afectuosos, íntims, adreçats a una altra persona… Em vaig enfonsar!

InfidelitatQuan pregunto què et va portar a mirar el mòbil? Sovint la resposta sol ser que havia notat canvis subtils en l’altra persona, fins que havia arribat al punt que no hi havia intimitat perquè el mòbil havia passat a ocupar el lloc de la relació. Si es queixava, l’altre hi feia front amb tot un repertori d’excuses. S’havia acabat la comunicació i la major part de les mostres d’intimitat, incloses les relacions sexuals.

Descobrir la infidelitat de la parella és un dels episodis més dolorosos i angoixants que una persona pot viure. De cop, l’altre deixa de ser algú que es coneix per passar a ser un desconegut. Un desconegut perquè de cop un s’adona que ha estat enganyat amb excuses, que l’altre ha dit mentides, ha deixat de compartir temps i intimitat i ha capgirat la realitat amb un únic objectiu: poder estar amb l’amant. És algú que ha destinat el seu temps, la seva energia, la seva tendresa, la seva sexualitat a algú altre i l’ha restat de la relació amb la parella. Passa a ser algú que ha compartit la seva intimitat més íntima, la física i l’emocional, amb algú altre.

D’altra banda, quan la persona infidel és descoberta també pateix molt. D’entrada, perquè no estava preparada per ser descoberta. I d’altra banda, perquè tot el món que havia anat construint amb l’amant cau en picat. Ja res tornarà a ser el que era. Allò que era íntim, secret, clandestí, tancat dins d’una bombolla, esclata i es fa públic d’una manera impúdica, gairebé perversa. Tot queda capgirat. Totes aquelles trobades viscudes d’amagat queden al descobert encongides, rebaixades, trepitjades, quan la parella ho descobreix.

Els dos membres de la parella estan ferits, destruïts. Amb una diferència, que qui ha estat enganyat només contempla el seu dolor com a vàlid. I la família, amics, també creuen que és l’únic dolor a calmar, a curar, a ajudar. El seu dolor és el bo, el de l’altre, no, perquè l’altre és qui ha trencat la norma, la moral, és l’altre qui ha fallat. La persona enganyada es pregunta què li ha fet perquè es busqués algú altre i nega el patiment de l’infidel: ell s’ho ha buscat, ja li està bé…

Sovint la infidelitat fa que la relació es trenqui, tot i que a vegades la parella decideix continuar intentant refer ponts. En tots dos casos el patiment i l’angoixa persistiran, fins que no s’hagi fet el dol.

Infidelitat

Si la relació es trenca, és important buscar ajuda professional per fer una ruptura al més correcta possible, ja que és fàcil que els retrets, la revenja, la culpa, la ràbia… facin que la ruptura sigui traumàtica, afegint més dolor allà on ja n’hi ha. Fer una ruptura de comú acord ajuda els fills, si n’hi ha, a recórrer el nou camí, però també ajuda als que es separen, perquè si s’està en guerra costa molt més refer-se.

Si els dos membres de la parella decideixen continuar junts hauran de fer un camí costerut, difícil, però que donarà els seus fruits. També els caldrà acompanyament psicològic. Caldrà, per a fer un bon camí, que els dos membres de la parella facin el dol. Perquè en tots dos casos s’ha mort alguna cosa important. En el cas de qui ha descobert la infidelitat, s’ha mort una idea que tenia de la seva parella i ara ha de conviure-hi sabent que l’altre ha compartit una intimitat que pensava que només era seva. En el cas de qui ha estat descobert, perquè s’ha tallat una relació que es vivia com a real i que tenia la potència de la fantasia. Perquè caldrà, per part de la persona que ha estat infidel, trencar qualsevol lligam amb la persona que mantenia la relació. Caldrà que demani perdó de tot cor. I també caldrà compensar la parella amb alguna acció important que se li demani. Quant a l’altra persona, li caldrà aprendre a valorar els passos positius que farà la seva parella, deixar de fer preguntes sobre els aspectes íntims viscuts, esforçar-se a mirar endavant i viure allò que ha passat com una possibilitat de créixer junts. També caldrà, pel que fa referència a la relació, esbrinar bé les possibles mancances que hi havia, com també millorar en els llenguatges de l’amor i en la comunicació.

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies