Els Canvis en la Relació Sexual Home-Dona.

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

Les relacions sexuals en el món occidental han canviat molt des de mitjans del segle passat. I encara estem consolidant-lo. A mitjan segle XX als EEUU s’originen uns canvis que revolucionen les relacions entre els dos sexes. Es produeix la incorporació massiva de la dona a l’escolarització i, progressivament, cap als estudis superiors i al món laboral. Surten els anticonceptius, i les dones comencen a alliberar-se de la por de l’embaràs no desitjat. És l’època hippie i l’apogeu del moviment feminista: hi ha un desig d’igualtat de sexes quant a drets i obligacions. A Espanya aquests canvis arriben quan mor Franco, el dictador, i comença la democràcia.

Pel que fa a les relacions sexuals, “fem l’amor i no pas la guerra” és el crit de l’època.

Home-DonaFem l’amor, i no pas fem el coit, és una consigna que comença a marcar diferències respecte de la sexualitat anterior. Ja no es tracta de participar d’aquell model rígid de sexualitat genital, basat en la penetració i justificat per la reproducció, en què només comptava el plaer de l’home; ja no s’admet una dona resignada al paper passiu. Abans, en canvi, es pretenia que la dona fos sexualment insensible, frígida, incapaç de gaudir de la sexualitat, perquè només així era mereixedora de respecte.

En aquells moments, “fem l’amor i no pas la guerra” passa a ser sinònim de comunicació entre els dos sexes; sinònim de tendresa, de joc, de complicitat; sinònim de participació d’una dona activa, que viu el sexe d’una manera diferent a la de l’home. I aquest és el gran canvi: les relacions sexuals, en entrar-hi activament la dona, ja no volen dir només reproducció, només genitalitat, només anar de dret a buscar l’orgasme. L’horitzó de les relacions sexuals s’amplia cap a altres terrenys en els quals la sensualitat, entesa com el despertar i el gaudi de tots els sentits, hi regna.

La dona sexualment intel·ligent:

– reivindica la importància de les carícies, del paper de les mans, manifesta que el mapa eròtic del seu cos és tot el seu cos i no pas, només, els pits o els genitals;

– assegura que el joc eròtic previ a buscar l’orgasme no és només un joc de pas per aconseguir una lubrificació vaginal, sinó que és un joc que la transporta cap al plaer i que té importància pel que representa de comunicació global amb la seva parella;

– explica que la gratificació orgàsmica passa moltes vegades per l’estimulació del clítoris i no pas per la penetració.

Fixem-nos que aquest és un canvi importantíssim respecte de la sexualitat que van practicar durant segles les generacions anteriors, en que només era l’home el sexualment actiu i el que marcava, per tant, les pautes de la sexualitat.

Naturalment, tots els canvis costen de consolidar-se i a vegades és necessari que passin unes quantes generacions. Perquè, què passa actualment quan un noi i una noia ja són parella estable i tenen relacions sexuals? Que, sovint, i llevat dels primers temps de passió, en que tot ja els semblava bé i res no es discutia, comença a aparèixer dins la relació un malestar sexual que suscita incomoditat i retrets.

RelacionsSovint, les queixes per part del noi són que la seva parella no vol tenir relacions gaire sovint; o que ell no l’acaba de satisfer; o que no sap exactament què és el que ella vol, i això fa que ell tampoc no s’ho acabi de passar bé. En certa manera, el noi es comença a acomplexar, tot considerant que la sexualitat de les dones és massa complicada.

En canvi, les queixes per part de la noia, són que el noi sempre vol tenir relacions sexuals; o que al cap d’uns pocs petons i d’unes poques carícies ja vol fer el coit; que les carícies són massa directes als pits o al sexe; o que el noi ha perdut el romanticisme del començament. En definitiva, la noia comença a perdre l’interès per les relacions sexuals, tot considerant obsessiva i matussera la sexualitat del noi.

Això és el que passa en força parelles joves, i en moltes de grans. I per tant, continua ben viva la imatge que els homes tenen de les dones, de complicades i difícils, i la de les dones respecte dels homes, d’obsessos i maldestres. Quan una parella consolida aquestes opinions viu una situació conflictiva, i la sexualitat, lluny d’unir i fusionar, escindeix i separa.

Perquè es produeixi un canvi real en la vivència de la sexualitat tots dos sexes s’han d’adequar al canvi que hi ha hagut, i aprendre a comunicar-se i a relacionar-se sexualment d’una manera satisfactòria. Han d’aprendre –perquè es tracta d’un aprenentatge– a posar en comú els seus desitjos i espectatives sexuals; i han d’aprendre a donar-se allò que cada un necessita tant en el terreny sexual com convivencial. I aquest aprenentatge requereix una bona comunicació que primi el voler-se posar a la pell de l’altre, la confiança d’exercitar una sexualitat lliure de prejudicis i la voluntat d’introduir dintre de la relació sexual i convivencial els canvis que afavoreixin i cohesionin els vincles amorosos de la parella.

Etiquetas:, , , ,

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies