Sexòleg Clínic

En què consisteix la feina d’un sexòleg clínic

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

La feina bàsica d’un sexòleg clínic és diagnosticar i tractar les disfuncions sexuals. Tot i que la disfunció la sol presentar una sola persona, si aquesta té parella se li demana que l’acompanyi a la consulta perquè s’impliqui d’una manera directa en la teràpia. La parella de l’afectat també està angoixada per la disfunció i, tot i que hi pateix d’una manera diferent. En tot cas, són tots dos els que volen reinstaurar la funció sexual. També és important destacar que la teràpia compartida, té més força que no pas si es fa individualment. Ara bé, també hi han persones que no disposen de parella, i per tant se’ls tracta individualment.

Les disfuncions sexuals són la causa de la major part de consultes. Indiquen que la funció sexual està alterada com a conseqüència d’uns factors diversos que poden ser de personalitat, educatius, emocionals o socials. Perquè allò que caracteritza les disfuncions sexuals que tractem els sexòlegs és el seu aspecte psicològic. Quan no hi ha una base orgànica que justifiqui el trastorn, el tractament correspon a un sexòleg, i no a un metge. Les dones consulten sovint la inapetència sexual, el vaginisme i l’anorgàsmia. Els homes, l’ejaculació precoç i el trastorn erèctil.

Sexòloga Girona

La inapetència sexual en la dona és la disfunció més consultada. Sovint són dones joves que no entenen què els està passant: estimen la seva parella però no la desitgen; no tenen ganes de relacionar-s’hi sexualment. La inapetència sol ocasionar molt de malestar a la dona que la pateix i a la seva parella que acaben jugant, sense voler-ho, al gat i la rata i queden esgotats emocionalment. L’home sovint acaba adoptant la figura del perseguidor (què, toca o no toca, avui?; o bé: què, ja han passat 15, 30, 45 dies, què penses fer?), o bé s’acaba allunyant de la dona d’una manera física i emocional (deixa de buscar-la, d’estar per ella, d’escoltar-la, de col·laborar). La dona inapetent acaba adoptant el paper de víctima (avui no, que tinc mal de cap, estic cansada, els nens estan desperts) o bé acaba cedint per tenir una relació sexual totalment despersonalitzada (anul·la els preliminars per anar directe a la penetració i l’ejaculació de l’home). El que acaba passant és que la sexualitat, lluny d’apropar-los física i emocionalment, acaba essent viscuda com un càstig que els acaba allunyant. Aquestes dones pregunten si hi ha cap fàrmac, si és que tenen alguna malformació que les impedeixi de sentir desig. Gairebé en un 99% del casos no hi ha cap aspecte orgànic que justifiqui l’absència de desig, tot i que és important investigar-ho mentre es fa la història clínica. La feina del sexòleg en aquesta disfunció és esbrinar quins aspectes de convivència, emocionals i de personalitat estant incidint en la dona i la seva parella que, o bé són la causa de la disfunció o bé la reforcen. El tractament va destinat, per tant, a tractar les causes i a canviar la vivència de la sexualitat perquè la dona la pugui experimentar com un plaer que uneix i reforça els vincles físics i emocionals de la relació.

El vaginisme és una altra causa de consulta freqüent en la dona. Sí que hi han aspectes orgànics que el metge ginecòleg ha de descartar. Sovint, quan una dona ve a la consulta per aquesta disfunció ja ve derivada per aquest especialista que ha constatat la forta tensió muscular que fa la dona, quan l’explora, en els músculs vaginals. El vaginisme és la contracció involuntària dels músculs de l’entrada vaginal, que es tanquen d’una manera espasmòdica, i persistent. Gairebé està impossibilitada qualsevol penetració, sigui la del membre de l’home, sigui l’exploració vaginal de l’especialista, sigui la introducció d’un tampó. En aquest cas el tractament sexològic va destinat a esbrinar les causes que hi estan incidint i a remeiar la contracció muscular, tractant-la tant físicament com psicològica. La dona va aprenent a relaxar-se, a reduir les pors que la constrenyen, a conèixer-se físicament i a confiar en ella mateixa. I d’una manera progressiva, en la mesura que la dona es va tranquil·litzant i en va aprenent, la seva vagina es relaxa per anar-se obrint i convertir-se en l’òrgan turgent, sensible i acollidor que és.

L’anorgàsmia és la manca d’orgasme d’una dona. Sovint no hi ha cap aspecte orgànic que incideixi en aquesta disfunció, tot i que també s’han de fer les preguntes pertinents per descartar-ho. Moltes vegades, quan una dona jove explica que no arriba a l’orgasme el que vol dir realment és que no hi arriba fent el coit. Però sí que hi arriba amb la masturbació, el sexe oral o els refregaments. Aquest aspecte és el que garanteix que no hi ha cap problema orgànic que estigui impedint l’orgasme. En tot cas, el tractament per a l’anorgàsmia va destinat a aconseguir que la dona conegui, explori i accepti els seus genitals. Que pugui notar, des d’un estat de tranquil·litat, la sensibilitat que tenen, mentre amb el pensament va recreant unes fantasies sexuals que són estimulants per a ella i que l’ajuden a augmentar l’excitació fins a portar-la a l’orgasme.

L’ejaculació precoç és la disfunció més consultada per l’home. Es manifesta quan l’home ejacula d’una manera incontrolada en arribar a un punt alt d’excitació, sense que hagi notat les sensacions premonitòries de l’orgasme. Per a l’home és molt important que la seva parella arribi a l’orgasme durant el coit, però com que, per norma general, l’excitació en les dones creix més lentament, aquests homes ejaculen abans que elles hagin arribat a l’orgasme. Això els acaba frustrant i angoixant. Amb la teràpia sexual es pot afirmar que gairebé el 100% d’homes aconsegueix el control de l’ejaculació. Aprenen a mantenir-se en un nivell d’excitació que els permeti fer els moviments coitals sense que es desencadeni l’orgasme.

Sexolegues Girona

El trastorn erèctil és l’altra disfunció masculina més consultada. El membre de l’home no aconsegueix un nivell de duresa adequat per iniciar o mantenir el coit, malgrat posseir un nivell correcte d’excitació. En aquesta disfunció és molt important detectar quines n’han estat les causes, sobretot si l’home ho consulta tan bon punt la pateix. Si la consulta es fa immediatament, la funció erèctil és ràpida i fàcil de reinstaurar. Contràriament, si la disfunció es consulta després d’anys de patir-la, serà més difícil fer-ne un tractament exitós perquè s’hi hauran afegit molts altres factors que reforcen la disfunció.

En tot cas, sigui quina sigui la problemàtica sexual, és important que la consulta es realitzi sense deixar passar massa temps. Si és així, la millora és ràpida i no malmena l’autoestima ni se’n ressent la relació de parella. Ben al contrari, la persona aprèn d’un aspecte de la seva vida que el pot ajudar en futures ocasions.

Etiquetas:,

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies