Prostitució

A favor d’abolir la prostitució

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

Aquests dies podem veure la pel·lícula “12 anys d’esclavitud”, que explica la història d’un home negre obligat a fer d’esclau. Això m’ha fet pensar en una forma d’esclavitud actual: la prostitució.

12 anys d'exclavitud

Se sap que només un 5% de les prostitutes venen el seu sexe d’una manera lliure. El 95% restant –el 95%!– es veuen forçades a prostituir-se. Sembla que a l’estat espanyol un 98% de les prostitutes provenen de l’Amèrica llatina, el sud-est asiàtic o l’Europa de l’est. Han estat portades, sovint sota enganys, per màfies que es dediquen al tràfic de mercaderia humana. Les recluten amb la promesa d’un treball estable o de casar-les amb homes d’aquí. Altres vegades les segresten o les compren a les seves famílies. Les mantenen en el negoci a través del xantatge econòmic, d’humiliacions i vexacions, o amb l’amenaça de fer mal a la seva família. No és això una forma d’esclavitud?

Segons estudis d’organitzacions d’ajut a les prostitutes, un 80% han estat objecte de violació per part dels clients o del seu proxeneta, un 100% pateixen o han patit malalties de transmissió sexual (un 62% són seropositives), un 70% han patit agressions, i entre un 85% i un 95% volen deixar la prostitució. Que ningú es pensi que els clients de prostitutes són com Richard Gere a la pel·lícula Pretty Woman, tipus delicats, considerats. La realitat és que la major part dels homes paguen per utilitzar la prostituta com si es tractés d’un objecte. Quan algú converteix l’altre en una cosa, la persona es degrada, no importen ni els seus pensaments ni sentiments, perquè “les coses” no pateixen.

Prostitució

Els partidaris de legalitzar la prostitució argumenten que els problemes de les treballadores sexuals provenen d’una estigmatització social i d’una concepció religiosa o moral reaccionària. Però quan la prostitució es legalitza, s’acaba el tràfic de dones i nenes? Sembla que no, que ni tan sols es redueix. Als països que l’han legalitzat, com Holanda, Alemanya o Suïssa, no només s’ha mantingut la situació d’il·legalitat de moltes dones, sinó que n’ha augmentat el tràfic, les xarxes mafioses s’han consolidat i els abusos físics i psíquics s’han mantingut. La prostitució no és un servei social, és un negoci que mou milions d’euros. Comporta el mercadeig i l’explotació d’una persona per una altra, no respecta els drets humans bàsics i vulnera els que fan referència a la salut sexual de les persones.

Abolir la prostitució significa rebutjar l’explotació de la dona, les desigualtats socials i la violència de gènere de què ha estat víctima des de fa segles. La posició abolicionista lluita per la defensa dels drets humans, invalida la prostitució penalitzant el negoci (els proxenetes) i el consum (els clients), i promou mesures de recolzament a les dones prostituïdes (sense castigar-les). Podem preguntar-nos: si la prostitució s’aboleix, el tràfic de dones i nenes s’acabarà? Tenim, entre d’altres, el model de Suècia, que la va abolir l’any 1999. L’any 2002 la prostitució havia disminuït un 70% al carrer i un 50% a l’interior dels clubs. És cert que no s’ha eliminat del tot, però sí que s’ha reduït en un percentatge important. I hi ha un altre aspecte a considerar, molt interessant. Per a les màfies, Suècia no és un bon negoci, de manera que se’n van cap a mercats més atractius.

El 4 de desembre del 2013, els diputats francesos van presentar una proposta de llei que preveu sancionar els clients de la prostitució amb 1.500 euros, i si reincideixen, amb el doble. La nova llei també preveu perseguir el proxenetisme a internet i arbitrar ajudes socials per a les dones que deixin l’ofici. Se les ajudarà amb bonificacions fiscals i 336 euros al mes, amb places en cases d’acollida i, si són estrangeres, amb permisos de residència. Uns bons incentius per eradicar la prostitució a França. Ara: la nova llei francesa farà que hi hagi molta més afluència als bordells i carreteres del poble fronterer de La Jonquera. I també, que les màfies contemplin Catalunya com un lloc segur per desenvolupar les seves activitats.

De la mateixa manera que avui dia contemplem l’abolició de l’esclavitud com una conquesta social de primer ordre, així l’abolició de la prostitució. Ara que els ciutadans de Catalunya ens plantegem ser un país lliure dintre de la Unió Europea, un dels aspectes a contemplar serà com regulem legalment la prostitució. I aquí proposo que siguem capdavanters, com ho som en tant d’altres àmbits, i fem de Catalunya un estat lliure de prostitució.

Etiquetas:

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies