Infidelitat

LA MANCA D’ORGASME EN LA DONA

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

AnorgasmiaLa sexòloga americana Helen Singer Kaplan en el seu “Manual il·lustrat de teràpia sexual”, parla de l’orgasme. Diu que a les dones que no han experimentat mai cap orgasme se’ls ha d’explicar molt bé què és, ja que molt sovint n’han fet una fantasia que no correspon a la realitat. I fer-ne una comprensió realista ja és terapèutica per si mateixa. Així explica ella que és l’orgasme:

            “Es un reflex, com pot ser-ho un esternut, per bé que molt més plaent. Malgrat tot, el grau de plaer derivat de l’orgasme, és molt variable.

            De vegades és realment una experiència magnífica i podríem dir que ens hi trobem totalment immergides. De vegades, només és una sensació local agradosa.

            L’orgasme consisteix en una successió de contraccions delitoses. És una sensació que no es pot confondre amb cap altra. És única i això farà que vostè sàpiga sense cap mena de dubte si l’és o no l’és.

            A mesura que va augmentant l’excitació sexual, hi ha un moment que, tot d’una, s’inicien unes contraccions rítmiques dels músculs de la vagina. Aquestes contraccions plaents són l’expressió física de l’orgasme.

            Mentre l’orgasme es prepara, el plaer eròtic se centra en el clítoris, però també es trasllada a tot el voltant de la vagina, i quan comencen les contraccions, arriba fins i tot al fons de la pelvis.

            Hi ha vegades que, en sentir la imminència de l’orgasme, sembla que se senti l’impuls de moure la pelvis endavant i endarrere. Es una sensació molt bona.

            Altres vegades, però, se sent l’impuls d’estar-se quieta i de gaudir, immòbil, l’escomesa de l’orgasme. També és una sensació plaent.

            No s’arriba mai a perdre el domini de la situació ni la consciència, durant l’orgasme, si bé hom es lliura a aquella cascada de sensacions agradables”.

Quan una dona no ha experimentat mai un orgasme amb cap procediment: automasturbació, heteromasturbació, coit vaginal, coit anal, cunnilingus o refregaments es diu que té una anorgàsmia primària. Sol tenir molt bon pronòstic en la teràpia sexològica.

Però moltes consultes són de dones que diuen que “no arriben a l’orgasme” i durant l’entrevista queda ben palès que sí que hi arriben, i que és només en el coit on no l’aconsegueixen: són orgàsmiques amb la masturbació, però no pas amb la penetració, en el coit.

masturbació

Encara avui dia hi ha la falsa creença, que ha fet molt de mal, que l’orgasme tingut amb masturbació indica una personalitat immadura, contràriament de si el té durant el coit. Insisteixo: això no és veritat. També la condemna moral de la masturbació ha fet molt de mal a les dones (i als homes!). La masturbació feta per la parella dins el joc amorós pot ser un mètode ben eficaç en situacions d’anorgàsmia coital. El refús d’aquesta possibilitat, en canvi, impedeix a moltes dones poder gaudir adequadament de la sexualitat, i segur que contribueix a disminuir el desig sexual. El resultat de tot plegat és la infelicitat de moltes parelles.

Segons estudis fets, un 20% de dones completament sanes no arriben a l’orgasme o hi arriben molt de tant en quant, cosa que no passa amb els homes. Per què el percentatge és tan elevat en les dones?

Les causes físiques que poden impedir que una dona arribi a l’orgasme no són habituals, però, d’altra banda, és una probabilitat que tot sexòleg ha de descartar. En canvi, sí que són freqüents les causes psicològiques: la prova més palpable és que un 90% de les dones amb disfunció orgàsmica millora amb la teràpia sexual. Sempre, en tota anorgàsmia hi trobem un denominador comú: l’ansietat. Ansietat que pot ser l’origen de la disfunció o que en pot ser la conseqüència.

L’ansietat més freqüent, però, és la que s’origina després de repetits fracassos en la consecució de l’orgasme: hi ha una hipervigilància excessiva que bloqueja el reflex orgàsmic.

L’ansietat deguda al conflicte moral, és a dir, deguda a l’educació social i religiosa, també és freqüent. Es manifesta en dones que experimenten una por a la intimitat sexual, que pot causar una incapacitat per concentrar-se durant la relació. Diuen que són víctimes de fenòmens obsessius, com pensaments inoportuns, frases sense sentit o bé trossos d’una cançó. S’ha de saber que les dones que reben menys valors restrictius en relació amb al sexe, tenen, en principi, més capacitat de gaudir de les relacions sexuals i de l’orgasme més aviat i amb més freqüència que no pas aquelles que reben una educació social i religiosa més conservadora o repressiva.

Manca d'orgasme

Una altra causa freqüent d’anorgàsmia és la manca d’una estimulació adequada. Això sol passar quan la parella té la convicció equivocada que la dona ha d’arribar a l’orgasme després d’un joc sensual breu, en el qual el clítoris amb prou feines ha estat estimulat, i d’una penetració ràpida del penis. Altres vegades ens trobem que, si bé la dona no comparteix aquesta falsa creença, és incapaç de dir-li al seu company què és el que desitja i la satisfà.

Una altra de les causes és que moltes dones anorgàsmiques són incapaces d’imaginar, de tenir fantasies eròtiques, o bé, si en tenen, les bloquegen durant la relació amb la parella, creient que fan un mal fet al seu company. És important comentar que les fantasies, siguin quines siguin, són totalment lícites, i s’hauria de revisar la condemna que hi ha projectat la moral tradicional (pecats de pensament), ja que les fantasies ni tan sols van destinades a fer reals els pensaments en què es basen.

També l’anorgàsmia de la dona pot indicar una relació problemàtica amb la parella, i en aquest cas la trobem sempre lligada a un baix desig sexual.

 En la nostra cultura no fa pas més de 50 anys que es dóna importància a l’orgasme femení. Aquest és un dels canvis que va originar la revolució vital i sexual de les dones a finals dels anys 50 del segle passat. Al mateix temps, sortien els estudis científics de Masters i Johnson, que afirmaven que la dona estava tan ben dotada com l’home, neurològicament parlant, per tenir orgasmes. I fins i tot que algunes dones podien experimentar orgasmes múltiples i prolongats, capacitat que va més enllà de la dels homes.

 

 

 

Etiquetas:, ,

"Trackback" Enlace desde tu web.

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies