Sexualitat vellessa

La Sexualitat Durant La Vellesa

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

LA SEXUALITAT DURANT LA VELLESA

Fa uns quants anys que faig classes de sexualitat a la gent jove i sempre constato la sorpresa que manifesten quan els parlo de la sexualitat durant l’etapa de la vellesa. Queden desconcertats quan senten que la sexualitat continua interessant i existint en les persones grans.

«La meva visió de la sexualitat de la gent gran ha canviat rotundament: l’home vell no es torna impotent i pot tenir relacions sexuals satisfactòries. M’ha agradat saber que la sexualitat neix i mor amb la persona, quan jo abans creia que moria en l’etapa de la vellesa». Així s’expressava una noia de 24 anys, estudiant de filologia catalana al final d’un curset sobre sexualitat.

Molts prejudicis sobre la sexualitat durant la vellesa es basen en tòpics que arrenquen del desconeixement del funcionament físic i psicològic d’aquesta etapa. És de circulació comuna, entre joves i grans, creences del tipus: «la menopausa és la fi de la sexualitat en la dona»; «l’home gran es torna impotent»; «l’impuls sexual s’esgota amb l’edat»; “les persones grans no es masturben”; etc.

Sexologia tercera edadLa vellesa es pot definir com aquell estat en què es troben els éssers vius quan el pas del temps ha causat un deteriorament progressiu dels òrgans i les seves funcions. De totes maneres sabem que la vellesa no depèn exclusivament dels anys viscuts, ja que en igualtat d’anys uns individus són més vells –o estan més deteriorats– que d’altres, en funció de les seves peculiaritats genètiques i dels factors externs que han actuat al llarg de la seva vida. També podem parlar de la vellesa com un sentiment subjectiu que ens explica com viu la persona aquesta etapa de la vida: hi ha persones grans que, independentment de l’edat i de l’estat dels seus òrgans físics, se senten joves, i n’hi ha que se senten velles. És cert, però, que els òrgans sexuals durant l’etapa de la vellesa canvien respecte de l’etapa de la maduresa. Entre les dones i els homes hi ha, però, diferències fisiològiques que val la pena saber.

Pel que fa referència a les dones, l’entrada a la vellesa s’esdevé entre els 45 i els 50 anys, amb la menopausa. La menopausa indica que els ovaris de la dona es van atrofiant i van deixant de produir, d’una manera progressiva, òvuls i hormones sexuals. S’acaben els períodes menstruals i finalitza l’etapa reproductora. La post-menopausa origina alguns canvis en la fisiologia genital de les dones: s’atrofia la mucosa vaginal provocant un dèficit de lubrificació, la vagina s’escurça si la dona és inactiva sexualment, i hi ha una pèrdua d’elasticitat del canal vaginal. Aquests canvis fisiològics, però, no tenen per què provocar ni una disminució de l’interès sexual ni una pèrdua de la capacitat orgàsmica, si la salut general de la dona és bona.

sexe vellesaPel que fa als homes grans, els canvis genitals són diferents dels de les dones, ja que no tenen un acabament definitiu de la fecunditat que tingui relació amb l’edat. Tot i això, a partir dels 50 anys, la fisiologia genital es va modificant pel fet que disminueix la producció d’hormones sexuals. La conseqüència és que es va reduint la producció d’esperma, la intensitat de la sensació ejaculatòria és menor, l’estimulació del penis ha de ser més directa per tal d’aconseguir l’erecció (i necessita més temps per produir-se) i hi ha una lleugera pèrdua de fermesa erèctil respecte de l’etapa de la joventut. Aquests canvis, però, tampoc no tenen per què anul·lar l’interès sexual o la capacitat de penetració, si la salut general de l’home és bona.

Per tant, no són pas els canvis fisiològics els que justifiquen tot aquell ventall de falses creences. Per què, doncs, els joves creuen que quan seran grans la sexualitat se’ls haurà acabat? Per què hi ha tantes persones grans que pensen el mateix o que es comporten com si fos així? A què són deguts tants de prejudicis i aquest desconeixement?

Potser, per explicar-ho, hem de buscar en el passat i saber quina ha estat la sexualitat que ens ha precedit. La sexualitat en el món occidental ha estat, durant segles, associada als genitals. Bàsicament la relació sexual consistia en el coit, i la reproducció n’era la conseqüència. No hi havia massa diferència respecte de la resta d’animals. Precisament perquè el coit estava associat a la reproducció, es creia que els vells no tenien sexualitat (els que demostraven ser sexualment actius eren objecte de burla i escarni), ni tampoc els infants. Gairebé podem dir que en jovenesa, coit i reproducció queda resumida la història sexual del món occidental fins al segle XVI. A partir d’aquest segle, i fins a finals del segle XVIII, la vida quotidiana d’homes i dones -la sexualitat n’és un aspecte- entra en un període de repressions molt fortes: el cristianisme n’és el legislador més ferotge. La por conviu amb la sexualitat. La dona té l’obligació d’arribar verge al matrimoni, ser fidel, satisfer les apetències sexuals del marit i produir fills. Les dones eren propietat sexual de l’home i es remarcava que no sentien plaer sexual: per ser com cal, havien de ser frígides. La masturbació estava moralment condemnada i les relacions homosexuals, perseguides. No se’n parlava obertament, de la sexualitat. Era un tema vergonyós, degradant, immoral. La sexualitat es va convertir en un tema tabú.

El començament del segle XX marca, tímidament, una etapa d’obertura que queda estroncada, al nostre país, amb el desenllaç de la guerra civil espanyola. Altre cop, aspectes bàsics de la vida quotidiana es reprimeixen i la vivència de la sexualitat torna a emplenar-se de pors, dubtes i culpes. Nosaltres, les generacions nascudes a mitjans del segle XX, som hereves d’aquesta sexualitat reprimida, genital, heterosexual, reproductora i juvenil. Això explica, en bona part, el per què joves i grans s’imaginen una sexualitat inexistent durant la vellesa.

Però és també a mitjan segle XX que es produeixen uns grans canvis socials i sexuals que afectaran d’una manera directa la societat, el paper de la dona i, per tant, l’estructura de la parella. També neix la sexologia, la ciència que dóna una visió real i científica de la vivència de la sexualitat a la nostra cultura. Aquesta disciplina estudia, entre altres aspectes, la sexualitat durant l’etapa de la vellesa. De tot això en parlaré en el proper article.

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies