La Vivencia de la Sexualitat en l’Etapa de la Pubertat

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

L’etapa de la pubertat es caracteritza per una sèrie de canvis físics i psicològics que condicionaran en major o menor grau la vida adulta. Ara bé: la percepció i la vivència pel que fa als canvis sexuals, és la mateixa en els nois que en les noies?

sexualitat-i-pubertatEn el noi els canvis físics, a nivell sexual, s’expressen d’una manera contundent. Qualsevol estímul visual que el cervell detecta com a eròtic provoca una reacció directa en el penis: el membre s’insinua amb una certa erecció, que, si l’estímul persisteix, acaba amb una erecció completa. Moltes vegades el jove sap que aquella noia li està agradant no tant perquè ho estigui pensant com perquè nota que el membre reacciona. D’altra banda, les pol·lucions nocturnes i les ereccions matinals són senyals clars d’un aparell genital que s’està posant a punt perquè la fecundació sigui possible.

Gairebé podem afirmar que l’acte de masturbar-se és la conseqüència lògica d’un sexe tan actiu. Les estadístiques ens diuen que als 18 anys el 99’5% dels joves es masturba. Els nois acaben coneixent molt bé què han de fer per a estimular-se: saben quines fantasies han d’imaginar o què han de mirar per tenir una erecció. Saben molt bé com s’han de tocar el membre, amb quina velocitat i amb quina pressió per aconseguir l’orgasme.

I així és com els nois tenen, molt de pressa, coneixement de les seves necessitats sexuals i del seu sexe: en són còmplices, col·legues i li tenen -nois i homes- un gran respecte. Respecte perquè algunes vegades no es comporta com ells voldrien: els pot fallar l’erecció en situacions en què se senten insegurs per l’existència de por, d’angoixa o de culpa, la qual cosa ocasiona una impotència selectiva que és molt angoixant.

Marlon Brando, en un llibre de memòries, comentava que la pel·lícula “Un tramvia anomenat desig” li havia donat tant d’èxit que, quan va estrenar l’obra al teatre, tenia cada nit al camerino unes quantes admiradores disposades a anar-se’n al llit amb ell. Ell es dedicava a escollir-ne una i deia “això va ser molt important per a mi, perquè als meus 20 anys jo era, sobretot, un noi que em dedicava a seguir el meu penis”. Segurament sense adonar-se’n, Marlon Brando il·lustrava molt bé aquesta manera de sentir i viure la sexualitat de molts de joves.

canvis-sexualsI què passa amb les noies? Certament, els canvis sexuals durant la pubertat són tant importants com els dels nois, però la manifestació externa dels genitals femenins és discreta: cap ejaculació nocturna, cap erecció matinal, cap senyal sexual evident que faci notar a la noia que aquell estímul és eròtic. El cervell sí que ho detecta, però això no té cap traducció genital cridanera.

Es impensable que una noia consideri el seu sexe com un col·lega, un amic. Les dones no tenen un sentiment de complicitat cap als propis genitals. La menstruació, la mostra més palpable del bon funcionament dels genitals femenins, és viscuda més com una molèstia que no pas com un regal de la naturalesa.

Moltes dones no s’han observat mai al mirall els genitals, cosa que no passa amb cap altra part del cos: són els grans desconeguts. Podem afirmar que la naturalesa no ens ajuda a fixar-nos-hi, però l’educació que rebem i la societat en què vivim, tampoc.

A les dones que vénen a la consulta per anorgàsmia primària (dones que no han experimentat mai cap orgasme), els pregunto si s’han observat mai el sexe i què en pensen, dels seus genitals. La resposta sol ser que o bé no se l’han observat mai o bé que, si ho han fet, han sentit malestar. A aquestes dones els dic que s’imaginin com viurien el seu sexe si el poguessin veure fàcilment, si el tinguessin, per exemple, situat al braç. La resposta és significativa: el viurien amb la mateixa normalitat que viuen les orelles, el nas, les natges o el pit.

Les estadístiques ens diuen que als 18 anys entre un 70 i un 80% de les noies es masturben habitualment. Encara queda, doncs, un percentatge important de noies que no s’han estimulat mai, que no coneixen què han d’imaginar i com s’han d’acariciar per excitar-se i obtenir l’orgasme. Aquest desconeixement de la pròpia sexualitat pot provocar, a l’hora de relacionar-se en parella, trastorns sexuals com ara l’absència d’orgasme, el baix desig, la disparèunia (dolor coital) o el vaginisme (incapacitat d’efectuar el coit per una contracció muscular involuntària).

És important que les noies agafin consciència que una bona salut sexual passa per un coneixement i una exploració dels genitals i pel gaudi de les pròpies respostes sexuals.

En conclusió, ni la percepció ni la vivència del desvetllament sexual és la mateixa en tots dos sexes. Però tant en el noi com en la noia la crida de l’instint sexual és forta i vindrà modelada per la pròpia manera de ser, la cultura i l’educació rebuda

Etiquetas:, , ,

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies