Estimar

L’Art d’Estimar la Nostra Parella

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sentiments

Estimar, ser estimat, sentir-se estimat, estimar-se… Estimar és un dels verbs de la llengua més importants de l’ésser humà. Hi ha tantes maneres d’estimar com persones hi ha al món. Cadascú de nosaltres estima i necessita ser estimat de maneres diferents.

Estimar parellaEstimar la nostra parella significa donar-li amor. I la paraula amor té molts sinònims: afecte, inclinació, consideració, simpatia, amistat, tendresa, passió, voluntat,… El que passa és que tots aquests sinònims indiquen generalitats. Com que estimar és un verb actiu, pràctic, l’estimació vindrà reflectida, per cadascú de nosaltres, en conductes concretes. Així, a tall d’exemple, estimar també pot ésser: tenir relacions sexuals satisfactòries, saber controlar les emocions negatives, ser positiu, tenir detalls, saber escoltar, riure junts, saber perdonar, tenir objectius comuns, ser generós, tenir empatia, acceptar la família política, fer un bon menjar, ser endreçat, compartir les feines de casa, ser puntual, deixar addiccions, etc. Estimar és un verb-contenidor. És un calaix. Cadascú de nosaltres hi posa a dins conductes diferents que tenen a veure amb el sentir-se estimat.

Enamorar-se encara no és estimar, perquè no sabem molt bé com és la nostra parella. Enamorar-se és, en certa manera, estimar la idea que ens hem fet de l’amor. I també estimem la il·lusió i el desig que l’altre ens ha despertat. El que és cert és que la nostra parella l’anem coneixent i estimant poc a poc.

Sovint passa que, un cop l’enamorament se’n va, anem descobrint aspectes de la nostra parella que no ens agraden. I pot passar, a la llarga, que els defectes acabin pesant més que les virtuts, i les discussions i el retrets passin a ocupar el lloc de l’amor. De fet, les parelles que han tingut durant un temps una relació conflictiva, tendeixen a fixar-se en els errors i en les conductes negatives de l’altre, oblidant i passant per alt les conductes positives que fa. Està comprovat que el fet de pensar en els defectes de la nostra parella provoca en nosaltres emocions negatives: enrabiar-nos, entristir-nos, ganes de tornar-nos-hi, pensaments de separar-nos, etc. Contràriament, quan pensem en les coses positives, sentim desitjos de contacte físic, d’apropament, i valorem positivament la nostra relació.

Estmar la teva parellaEstimar és un aprenentatge. De fet si volem millorar i consolidar la nostra relació de parella ens caldrà, sense excepció, aprendre a estimar. Perquè estimar, més que estimar tal com ho entenen nosaltres, és que l’altre es senti estimat. No és tant que la nostra parella sigui estimada com que es senti estimada. Significa, per tant, ser capaços de descobrir què hi posa la nostra parella dins del verb estimar. Quines conductes hi posa dins del calaix de l’estimació. Caldrà preguntar, observar, escoltar, comprendre la nostra parella perquè allò que li donem ho interpreti com a estimació.

Erich Fromm, sociòleg i psicòleg alemany, es va fer famós per escriure, entre altres llibres, L’art d’estimar. En aquest llibre es pregunta si l’amor és un art o bé si depèn de la sort de cada individu. Ell ens demostra que l’amor és un art que, per assolir-lo, cal coneixement i esforç. No naixem sabent estimar l’altre; ens caldrà aprendre’n. Escriu I malgrat el profund anhel d’amor, gairebé totes les altres coses tenen més importància: l’èxit, el prestigi, el diner, el poder –dediquem quasi tota la nostra energia a descobrir la forma d’assolir aquests fins i pràcticament gens a aprendre l’art de l’amor.

Quan estimem l’altre des de la cura, la responsabilitat, el coneixement, l’acceptació, el respecte i la joia, estimar es converteix en un art

Etiquetas:, , ,

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies