L’enamorament i el Desig Sexual

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

L’enamorament i el Desig Sexual

«No s’ha descobert cap substància que pugui rivalitzar amb l’efecte afrodisíac que provoca l’estar enamorat». D’aquesta manera tan contundent es manifestava la sexòloga americana Helen Singer Kaplan, ja fa força anys, parlant del desig sexual. Malgrat que els humans s’han entestat, d’ençà que tenen consciència de la seva humanitat, a buscar substàncies que inflamessin el desig sexual, no n’hi ha cap que iguali l’excitació que sobre el desig sexual provoca el fet d’enamorar-se.

Enamorament i Desitg | Núria TióSe sap que el cervell produeix un augment de substàncies neurobioquímiques que actúen com un potentíssim còctel afrodisíac sobre el desig i la conducta sexual de l’enamorat. Una persona enamorada desitja, amb una passió desfermada, nodrir-se físicament i psicològica de qui és l’objecte del seu enamorament. I res no satisfà tant aquest desig com poder entrar dins la vagina càlida, turgent, lubrificada, de l’estimada, o deixar-se penetrar pel membre dur, orgullosament erecte, de l’estimat.

La potència de l’enamorament és tan forta perquè els cinc sentits es troben en estat d’alerta, activats i dirigits cap a la persona desitjada, i totes les àrees del cervell estan implicades en aquest procés: és la crida humana que fa la nostra naturalesa ancestral per tal de perpetuar l’espècie.

Per desgràcia (o per sort), però, l’enamorament té data de caducitat: els estudiosos afirmen que els seus efectes tenen una durada màxima que oscil·la entre els divuit i els trenta mesos (el temps necessari per a perpetuar l’espècie). Després, la persona entra en un estat més relaxat que li permet aprofundir en la relació de parella i decidir si l’estabilitza o la trenca. Tot i que l’efecte de l’enamorament sobre el desig sexual de cada persona és variable, aquest estat d’activació cerebral va disminuint amb el temps, i acaba alterant el desig sexual. Es pot arribar a alterar tant que, fins i tot, en determinades persones, sembla que desaparegui:

– «No tinc gens de ganes de tenir relacions sexuals». És una de les frases més escoltades en la consulta de sexologia.

– “Voldria tornar a sentir allò que sentia al començament de la relació”. Qui diu això és més la dona que no pas l’home; després vénen les explicacions:

– «Sóc una persona jove, m’agrada el meu home i me l’estimo, però no entenc què em passa, perquè mesos enrere bé que en tenia, de ganes, però ja fa temps que les he perdudes».

Sovint, el que aquestes persones voldrien és tornar a sentir allò que sentien, però sense haver de canviar la seva percepció i conducta actuals. I això ja no pot ser; només tornaria a ser possible si es tornessin a enamorar un altre cop. Perquè ara que el cervell ja no actua sota la influència neurobioquímica de l’enamorament, és necessari desvetllar-lo, per sentir desig sexual, d’una manera conscient. I aquest canvi és possible fer-lo si ens servim d’un dels fenòmens més genuïnament humans: l’erotisme.

L’erotisme és la capacitat conscient d’utilitzar la imaginació i els sentits per activar el desig amb la promesa del plaer que vindrà.

ErotismePodem esperonar una imaginació sensorialment activa per tal d’aconseguir plaer sexual? La resposta és afirmativa si decidim dedicar temps i una mica d’energia a conrear el desig. D’entrada, hem de dedicar a la nostra parella un temps lliure d’obligacions, per tal de tornar a gaudir plegats de tots aquells aspectes plaents que ens van fer signar el compromís de continuïtat en la relació. Hem de recordar que el plaer ens uneix alhora que reforça saludablement els vincles del compromís. També és important augmentar les mostres físiques d’afecte, regalant-nos carícies: de fet, lliurar-nos al tacte sense vincular-lo a una finalitat sexual, desperta el desig. Si estimulem el sentit de l’oïda donant protagonisme a les paraules dolces, a les frases tendres, fem una de les carícies més profundes que pot rebre el cervell humà i que més estimulen el desig. També és interessant potenciar la imaginació llegint llibres eròtics o mirant imatges sensuals, o pel·lícules, que nodreixin el nostre imaginari i ajudin a enriquir-lo.

Charles Baudelaire deia que el desig és un arbre mil·lenari que viu nodrint-se del plaer. De tota manera, és inevitable que arribi un moment que amb això no n’hi hagi prou. Però hi ha l’amor. Llavors, quan la promesa del plaer ja no encén el caliu del desig, hem d’explorar nous recursos. A partir d’ara serà l’amor, amb l’ajuda conscient de la imaginació i els sentits, qui encendrà la flama del desig.

Etiquetas:, , ,

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies