Tractament Ejaculacio precoç Girona

L’Ejaculació Precoç

Escrito por Núria Tió el . Posteado en Sexologia

L’Ejaculació Precoç

L’home que pateix d’ejaculació precoç ejacula d’una manera incontrolada quan arriba a un nivell crític d’excitació. En canvi, els homes sense ejaculació precoç saben retardar l’orgasme i, fins a cert punt, fer-se’l venir quan desitgen. L’ejaculació precoç és un trastorn sexual que afecta l’home a l’hora de realitzar el coit. Sol angoixar-lo molt, perquè nota que no té cap control sobre el reflex ejaculador i l’ejaculació s’esdevé d’una manera automàtica davant d’una sèrie d’estímuls sexuals. Sovint, l’home que ho pateix és incapaç de detectar les sensacions premonitòries de l’orgasme (no n’és conscient) i per això ejacula d’una manera involuntària.

Tractament Ejaculació Precoç Girona

Generalment, la precocitat ejaculatòria es dóna o bé quan la parella està fent el coit o bé a l’inici del coit. Ara bé, no és estrany trobar homes que ejaculin abans de la penetració o bé quan l’intenten. I fins i tot n’hi ha que ejaculen mentre estan fent el joc sensual, durant les carícies prèvies a l’acte sexual. L’ejaculació precoç més freqüent és de tipus primari, és a dir que l’home que la pateix l’ha patida sempre; en canvi, la de tipus secundari, la de l’home que havia controlat l’orgasme i que a partir d’un moment perd el control ejaculatori, és infreqüent. En aquests casos, cal suposar l’existència d’algun trastorn de tipus orgànic, sobretot quan no hi ha una situació d’estrès important o no hi ha hagut cap variació en la relació sexual o de parella del pacient. Les causes orgàniques en una ejaculació precoç primària solen ser rares, i el que és normal és que a un home jove i sa, que presenta una història mèdica normal, no se li hagi de fer cap mena de prova física.

En canvi, sí que podem parlar d’una causa biològica. S’ha constatat que pertot arreu el gruix de la població masculina ejacula ràpid. Què vol dir això? Doncs que l’evolució de la nostra espècie ha primat els homes ràpids en detriment dels homes lents. Com també s’ha constatat que les dones triguen més a arribar a l’orgasme (respecte dels homes) i, a diferència d’ells, hi ha un percentatge important de la població femenina que no ha assolit mai l’orgasme. També, en aquest cas, l’evolució ha primat el retard orgàsmic en les dones. Per entendre-ho, hi ha un fet que no hem d’oblidar i és que som animals: animals humans. Compartim amb la resta d’espècies unes pautes innates de conducta de les quals depèn la vida i que tenen a veure amb la continuïtat de l’espècie: les posseïm pel sol fet de néixer i, en el cas dels humans, aquestes pautes venen modelades per l’educació, la cultura, etc. Una d’aquestes pautes bàsiques és la sexualitat. En aquest sentit l’evolució ha premiat l’ejaculació ràpida en detriment de la lenta. Per dir-ho d’una altra manera: biològicament parlant, els homes ràpids són normals, ja que la norma biològica és la rapidesa. Aquest és un fet que explico als homes que venen a la consulta. Quan el senten fan una ganyota i tot seguit expressen una queixa: “doncs per a mi és un càstig!”. Vull que entenguin aquest argument perquè voler “assolir o tenir competència ejaculatòria” forma part d’aquest component cultural de la sexualitat (ara, la norma cultural implícita sobre l’ejaculació és “saber-la controlar”, o, per dir-ho en els termes dels joves d’avui, “ara, el que és porta és aguantar fins que la noia ha acabat”).

Quan comença a ser un problema, l’ejaculació precoç?

Fins fa cinquanta anys, cap home es preocupava per la seva precocitat ejaculatòria. El canvi va començar a mitjan segle XX, quan la dona va descobrir el costat plaent de la sexualitat: fins aquell moment la sexualitat es reduïa a que l’home ejaculés durant el coit i a la reproducció. Ara, en canvi, l’objectiu de les relacions sexuals és el de compartir una intimitat, des del joc dels sentits i des d’una confiança i una entrega plaent. Aquest canvi en la vivència de la sexualitat ha comportat, entre altres coses, que fos l’home el responsable de controlar l’ejaculació. Podia haver estat la dona l’encarregada de millorar la seva competència orgàsmica, però no ha estat així. Vull dir que res no priva a les dones de venir a la consulta i dir: “trigo massa a arribar a l’orgasme i això em neguiteja: vull ser ràpida!”. (L’ejaculador precoç diu: “sóc molt ràpid ejaculant i això em neguiteja molt: vull ser més lent!”). On vull arribar, dient això? Doncs que tot allò que és cultural és, en principi, susceptible de veure’s sota prismes diferents, i que tan correcta és una visió com l’altra. És més, si a l’hora del treball terapèutic es té en compte la rapidesa ejaculatòria d’un i la lentitud orgàsmica de l’altra, el tractament és molt més ràpid i eficaç. El tractament avança molt de pressa quan la dona també s’hi implica perquè, al mateix temps que l’home aprèn a retardar l’orgasme, ella aprèn a potenciar-lo (a ser més ràpida).

L’origen i el tractament de l’ejaculació precoç

Sovint, la rapidesa ejaculatòria de l’aspecte biològic queda consolidada amb la pràctica masturbatòria. Quan l’home comença a masturbar-se (en l’etapa de l’adolescència) l’objectiu és l’orgasme. L’objectiu del control no hi és. Hi ha més aspectes que incideixen en la rapidesa ejaculatòria: unes primeres relacions sexuals que requereixen una ejaculació ràpida (amb prostitutes, en llocs incòmodes o bé en llocs que hi ha el perill de ser descoberts); la utilització de mètodes inadequats de control de l’embaràs; que la companya estigui afectada de disparèunia (dolor al coit) i vulgui un acabament ràpid de la relació, o bé la inapetència de la dona. En tots aquests casos ens trobem amb el mateix: l’home es veu impel·lit a acabar ràpid i, per tant, inicia un mal aprenentatge del control ejaculatori.  Aquest mal aprenentatge potencia l’ansietat, que es va incrementant per l’obsessió de controlar l’ejaculació: com que l’obsessió va dirigida a controlar l’ejaculació, no s’adonen de com va augmentant la seva excitació ni que estan apareixent unes sensacions que són premonitòries de l’orgasme, i acaben  ejaculant d’una manera inevitable. Alguns ejaculadors precoços intenten el control mitjançant mètodes propis, que sempre són maniobres de distracció destinades a disminuir l’excitació i per tant, a retardar l’ejaculació. Però molts dels homes que ho fan comproven que aquest mètode no els funciona, ans al contrari: l’angoixa per aconseguir aquest control pot acabar afectant-los l’erecció (així, un nombre considerable d’ejaculadors precoços presenta un trastorn erèctil secundari).

El tractament sexològic destinat al control de l’ejaculació és un dels tractaments amb més èxit terapèutic: va destinat a fer que l’home vagi reconeixent els nivells d’excitació que són els que garanteixen el control de l’orgasme.

Tractament Ejaculació Precoç Girona

Etiquetas:, ,

Núria Tió

Soc psicòloga i ara farà uns 30 anys que em dedico a la psicologia clínica, la sexologia i la teràpia de parella. De fet, una bona part de la meva pràctica professional es basa en el diagnòstic i el tractament de diversos problemes psicològics, sexològics o relacionats amb el món de la parella. També dono conferències i cursos sobre diferents aspectes de la sexualitat humana. l’altre aspecte que em caracteritza és la vocació literària. En aquest sentit, l’any 2003 van donar-me el X premi de literatura eròtica “La Vall d’Albaida” per la novel·la L’Aurora. També, l’any 2006 es va publicar el llibre La màscara nua, que conté un recull de contes eròtics guanyadors del carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un meu conte, L’amant de gel, va ser el guanyador de l’edició de l’any 2005.

Deja un comentario

Ús de cookies

Utilitzem Cookies només per rastrejar les visites al nostre lloc web, no emmagatzemem cap dada personal. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. Què són les Cookies?

ACEPTAR
Aviso de cookies