Per primera vegada en la història del món occidental, homes i dones ens observem des de la igualtat per provar d’entendre’ns, per assajar de construir, junts, unes relacions de parella més equilibrades i harmòniques del que havien estat en les generacions passades.
La sexòloga americana Helen Singer Kaplan en el seu «Manual il·lustrat de teràpia sexual», parla de l’orgasme. Diu que a les dones que no han experimentat mai cap orgasme se’ls ha d’explicar molt bé què és, ja que molt sovint n’han fet una fantasia que no correspon a la realitat. I fer-ne una comprensió realista ja és terapèutica per si mateixa. Així explica ella que és l’orgasme:
«Es un reflex, com pot ser-ho un esternut, per bé que molt més plaent. Malgrat tot, el grau de plaer derivat de l’orgasme, és molt variable.
És l’acte d’estimulació dels genitals per obtenir plaer sexual amb independència de si s’arriba a l’orgasme, tot i que sovint n’és l’objectiu.Les primeres masturbacions s’inicien en els últims anys d’infantesa o al començament de la pubertat. De totes maneres és freqüent que els pares observin els fills estimular-se el penis o la vulva quan són petits.
L’home que pateix d’ejaculació precoç ejacula d’una manera incontrolada quan arriba a un nivell crític d’excitació. En canvi, els homes sense ejaculació precoç saben retardar l’orgasme i, fins a cert punt, fer-se’l venir quan desitgen. L’ejaculació precoç és un trastorn sexual que afecta l’home a l’hora de realitzar el coit. Sol angoixar-lo molt, perquè nota que no té cap control sobre el reflex ejaculador i l’ejaculació s’esdevé d’una manera automàtica davant d’una sèrie d’estímuls sexuals. Sovint, l’home que ho pateix és incapaç de detectar les sensacions premonitòries de l’orgasme (no n’és conscient) i per això ejacula d’una manera involuntària.
El vaginisme és una disfunció sexual que només pot presentar la dona, ja que afecta un òrgan exclusivament femení: la vagina. S’anomena vaginisme la contracció dels músculs de l’entrada vaginal de la dona. Aquesta contracció, que es manifesta en el terç extern de la vagina, és espasmòdica, involuntària i persistent, i impossibilita el coit. Aquests espasmes dels músculs vaginals són la resposta a qualsevol intent de penetració vaginal, real o imaginària, ja sigui del penis de l’home, d’un tampó vaginal o d’una exploració ginecològica.
