Quan una persona arriba a la conclusió que la seva orientació sexual va adreçada cap a persones del mateix sexe se sol plantejar com ho ha de dir a les persones que estima: els pares, germans, avis, amics… S’ho sol plantejar perquè la seva parella és o serà algú del seu propi sexe i aquesta elecció va en una direcció diferent a l’habitual. Pensa que això pot provocar, entre les persones que estima, una reacció d’incomprensió, de crítica i fins i tot de rebuig, quan el que necessita és tot el contrari: comprensió, empatia, acolliment.

La feina bàsica d’un sexòleg clínic és diagnosticar i tractar les disfuncions sexuals. Tot i que la disfunció la sol presentar una sola persona, si aquesta té parella se li demana que l’acompanyi a la consulta perquè s’impliqui d’una manera directa en la teràpia. La parella de l’afectat també està angoixada per la disfunció i, tot i que hi pateix d’una manera diferent. En tot cas, són tots dos els que volen reinstaurar la funció sexual. També és important destacar que la teràpia compartida, té més força que no pas si es fa individualment. Ara bé, també hi han persones que no disposen de parella, i per tant se’ls tracta individualment.

Què volem dir quan parlem de la sexualitat humana?

Signifiquen el mateix sexe i sexualitat? De fet, molta gent parla del sexe quan en realitat està parlant de la sexualitat. Sexe i sexualitat no volen dir el mateix, tot i que s’utilitzen com a sinònims. En realitat, el sexe, pròpiament, són els òrgans genitals externs d’un home o d’una dona. El sexe és la part orgànica de la sexualitat. La sexualitat engloba el sexe i té una definició molt més extensa i complexa, molt més interessant, que vull comentar.

L’enamorament i el Desig Sexual