L’erotisme

Per primera vegada en la història del món occidental, homes i dones ens observem des de la igualtat per provar d’entendre’ns, per assajar de construir, junts, unes relacions de parella més equilibrades i harmòniques del que havien estat en les generacions passades.

Sempre s’ha sabut què despertava el desig en els homes, però ara sabem també què el desperta en les dones. Ens hem adonat que l’erotisme femení és més tàctil, més lligat a la pell, al contacte, a les carícies; que és més auditiu, més sensible a les paraules, als ritmes, als sons, a la música; que és més olfactiu, més permeable a les olors, als perfums. En canvi, l’erotisme masculí és més visual, més lligat a les formes del cos, a la nuesa. Com que és més genital, està focalitzat cap al pubis, les natges o els pits. En l’imaginari femení, la manifestació de l’erotisme és més lenta, més harmònica, més influïda per l’amor o el lligam amb l’altre; en el masculí és més ràpida, més discontínua, més individual.

Ara que hem descobert que homes i dones tenim sensibilitats, desitjos i fantasies diferents, també és el moment d’aprendre –perquè es tracta d’un aprenentatge– a compartir-los. L’erotisme compartit genera sensacions de proximitat, de receptivitat, de compenetració. Aquests aspectes fan més humanes les relacions perquè són part dels ingredients d’una bona comunicació. I això és essencial perquè la dona gaudeixi de la sexualitat. L’erotisme femení genera estímuls més sensuals que no pas sexuals, i, per tant, en la relació amorosa, l’orgasme no és tant el fruit primari de l’instint com la culminació d’un crescendo de sensacions. L’erotisme estimularia tant els sentits que només l’orgasme pot apaivagar-los.

Aquest article va sortir al publicat al llibre:

Diversos autors, Nou breviari de ciutadania, Girona, CCG Edicions, 2009.